2020-2030: LA DÈCADA D’UNA GEOPOLÍTICA DURA GLOBAL

Cicle de conferències a càrrec de Javier Albarracín Corredor, professor a Blanquerna - Universitat Ramon Llull i consultor

La dècada de 2020 va començar amb el covid-19, un recordatori dels riscos d’un món hiperconnectat. La disrupció global que va generar aquesta situació va posar en qüestió assumpcions que teníem normalitzades. La globalització com a fenomen inevitable i irreversible, el multilateralisme, la cooperació com a regla principal del sistema internacional, les aliances com a resiliència, la democràcia com a sistema de govern en expansió o l’economia tangible com a factor de reforçament de les relacions entre països són elements que han quedat sobrepassats i alterats per una nova realitat. Les guerres i els conflictes oberts han augmentat com mai des de la Segona Guerra Mundial. Els lideratges durs, polaritzants i autoritaris estan en creixement. La utilització dels factors econòmics com a arma entre països s’ha disparat i l’auge exponencial de la tecnologia digital i el seu potencial desestabilitzador estan essent disruptius en tots els camps de la realitat, convertint-se en un dels principals camps de batalla dels poderosos.

Dijous 5 de novembre, 18.30 h

Orient Mitjà: què està passant i cap a on va?

Les fronteres d’Orient Mitjà estan essent redefinides per la força de les armes. La lluita total entre certs poders regionals, amb suport de potències globals, ha convertit aquesta regió en l’epicentre de la geopolítica global. El futur del comerç internacional, de la transició energètica i productiva, les identitats col·lectives i messiàniques, la tecnologia digital puntera, els drets humans o la vigència del dret internacional estan en joc en aquesta convulsa regió, i amb clares ramificacions globals. Potser encara ha d’empitjorar abans de veure millores significatives....

Dijous 12 de novembre, 18.30 h
Tràfics il·lícits globals: un negoci en gran creixement que alimenta màfies i autocràcies

Els tràfics il·lícits de tot tipus augmenten globalment: armes, drogues, espècies protegides, tràfic de dones, esclavatge, blanqueig de capital. Les seves xarxes internacionals han trobat en règims autoritaris uns privilegiats companys de viatge que els donen cobertura i se’n beneficien. Països com Veneçuela, Corea del Nord, Rússia, Síria, règims de l’Àfrica Occidental... són, o han estat fins fa poc, aliats necessaris per a la producció i el comerç internacionals d’aquests tràfics il·lícits. Les dimensions i les ramificacions d’aquest comerç global posen en qüestió les regles del món econòmic i poden fer trontollar el sistema financer internacional.

Dijous 19 de novembre, 18.30 h
L’economia com a arma en un context de revenja: l’impacte de la geopolítica a l'economia actual

Des de mitjans de la dècada de 2010 l’economia ha estat utilitzada de forma creixent com a arma entre països. Mesures proteccionistes contra tercers, sancions econòmiques i financeres contra països, empreses o individus, congelació d’actius, controls a l’exportació de certs productes sensibles, control sobre la inversió exterior, prohibició d’accés a certes tecnologies i components... han estat implementades de forma massiva, i en totes direccions. Els principals factors econòmics que fan possible el desenvolupament d’un país (finances, comerç, producció, tecnologia, energia, alimentació, dades....) són weaponitzats discrecionalment des de la primera presidència de Trump, l’any 2017, i han crescut exponencialment per part dels principals actors econòmics internacionals, siguin organismes internacionals, estats o grans multinacionals. El món és avui econòmicament més proteccionista, fragmentat, vulnerable i imprevisible que fa una dècada.      

Dijous 26 de novembre, 18.30 h
Lluita geopolítica i econòmica de titans digitals: la IA, big data, el núvol i les terres rares són el nou camp de batalla

Una de les principals derivades econòmiques del covid-19 va ser l’auge absolut del món digital. Anteriorment, la tecnologia digital tenia un impacte menor, creixent però no rellevant. Des d’aleshores, el pes de l’economia intangible, l’economia 4.0, ha esdevingut el principal motor del creixement econòmic mundial. La IA, el núvol, el comerç en línia, el joc i les apostes en línia, el big data, el blockchain, la impressió 3D, la nanotecnologia, la robòtica... són factors disruptius en la nostra vida. S’han creat gegants tecnològics més poderosos que la majoria dels estats que imposen condicions a les nostres vides, a l’economia i al nostre futur. Qui són? Com operen? Quins són els seus objectius i les seves febleses?

Activitat sense inscripció prèvia, fins a completar aforament.

Dimarts 10 novembre, 18.30 h 

El Colom empordanès reivindicat per Fages, a càrrec de Josep Playà Maset

El 8 de novembre de 1963, el poeta Carles Fages de Climent va pronunciar una conferència organitzada per l’Agrupació Atenea del Casino Menestral Figuerenc amb el títol de “Cristòfor Colom de Vilacolum”. Amb la seva ironia habitual, Fages gairebé va demostrar que Cristòfor Colom descendia d’aquesta població empordanesa.

 Anteriorment, havia qualificat Vila-sacra de capital del món i, més endavant, defensaria que Antoni Gaudí s’havia inspirat en els pinacles del retaule de la basílica de Castelló d’Empúries per dissenyar les torres de la façana del Naixement de la Sagrada Família.

D’aquesta conferència inèdita, conservada a l’arxiu familiar de Carles Fages de Climent a Castelló d’Empúries, versarà la xerrada que ens oferirà el periodista Josep Playà a la Biblioteca de Figueres.

ANY BLAI BONET

LA BIBLIOTECA ACULL

HORES DEL CONTE

• Per participar a les sessions, cal inscripció prèvia a partir de primers de cada mes a la Biblioteca o al tel. 972 677 084.

• Les hores del conte programades el dissabte es realitzen amb intèrpret de llengua de signes, amb la col·laboració de l'Associació Gironina de Sords.

© 2026 Ajuntament de Figueres

Si voleu donar-vos de baixa del nostre butlletí de notícies, feu clic aquí